EL CAMÍ DE RETORN A TU GUIAT PER LA TEVA VEU
Harmonia vital i veu, t’ajuda a retrobar-te en el camí cap a tu.
La veu, per Marie Louise Aucher era el reflex de l’ànima i l’estat interior. Ella va descriure una pedagogia d’autoconeixement del cos passant pel cant.
La metodologia ha nascut de la fusió entre la formació en la pedagogia de Marie Louise Aucher, els coneixements en cant líric I la formació com a terapeuta holística.
Tots podem cantar, tenim el cos perfecte per fer-ho.
Utilitzem el cant a favor del creixement personal.
Definim la metodologia com: “experiència guiada de la veu cantada, basada en la receptivitat de les ressonàncies sonores a través del cos i les correspondències entre l’ésser humà, el so i la paraula creadora. Aquest enfocament crea harmonia física i psíquica, ajudant-nos en el creixement espiritual.”
La pedagogia que utilitzem, està en la categoria de la pedagogia Heurística o Socràtica, on és l’alumne guiat pel pedagog, que troba el recorregut de la seva pròpia veu, gràcies a la consciència corporal, el treball dels 5 sentits, l’observació de la respiració i dels moviments musculars. Aquesta observació permet a l’alumne, triar i activar en cada moment la part del cos necessària per interpretar la cançó que ha triat.
Aquest procés comença observant els estímuls coneguts que generen un gest de forma espontània. Un cop l’observem, el podem repetir de forma voluntària per registrar-lo en el nostre sistema.
Aquest nou aprenentatge crea nous circuits neuromotors que permeten convertir el gest espontani en un gest automàtic al voltant de sis mesos després de començar aquest nou recorregut de consciència vocal i corporal.
L’exemple més senzill de veure, és l’aprenentatge en la conducció o en anar en bicicleta. Triguem al voltant de sis mesos en què passem de pensar en tots els moviments a què es converteixin en un gest automàtic. Primer necessitem l’acte de consciència (comprensió en l’aprenentatge) i seguidament s’enregistra com a automatització.
La metodologia contempla 3 etapes bàsiques:
- La descoberta espontània de la part del cos a la que podem accedir a través dels estímuls coneguts. Durant aquesta fase, l’alumne observa i descriu el que va sentint en cada moment, com ho sent, on ho sent, com se sent utilitzant les mateixes paraules, que són les que millor es relacionen amb l’aprenentatge personal. És molt important que el pedagog no generi cap estímul condicionant, sinó que acompanya a l’alumne perquè el trobi per ell mateix. Aquesta primera fase és molt important per començar a generar aquesta nova informació en el sistema neuromotor. Aprendrem vocalitzacions i melodies que faciliten l’aprenentatge de cada punt del cos que intervé en la fonació.
- La segona etapa consisteix a repetir el gest que hem trobat gràcies a l’estímul conegut i repetir-lo a voluntat, només aplicant el gest, eliminant l’estímul. En aquesta fase de l’aprenentatge, aplicarem les variacions estructurals en les nostres melodies I vocalitzacions facilitants que ja coneixem de l’etapa anterior. En aquest cas observarem i mantindrem la consciència en el gest.
- Aquesta és l’etapa de la mestria. Aplicarem l’observació a les cançons, triant en cada moment els punts necessaris per a l’execució d’aquesta, activant-los en els moments necessaris.
Tot aquest procés d’aprenentatge, està estretament lligat i vinculat a l’escolta a través de la pell, les emocions, els sentits i la consciència corporal i respiratòria.
La veu, com ja sabem, depenen de l’estat de tot el cos. Les cordes vocals només s’encarreguen de vibrar.
La qualitat de la veu depèn de l’equilibri orgànic que tenim en la nostra etapa vital. L’harmonia interna ajuda a generar una veu més harmònica. De la mateixa manera escoltant la veu podem detectar l’equilibri orgànic. Per poder escoltar-ho utilitzem l’escolta activa conscient o escolta inclusiva, és a dir, escoltant i no sentint.
Aquesta escolta ens permet aportar pautes per la recuperació a través de la veu, per ajudar en la reconnexió dels punts necessaris que ens acompanyen en el camí de la salut i l’equilibri.
El treball sobre el mapa corporal del cantant i la seva descoberta a través de la veu des de la consciència en un dels pilars d’aquesta pedagogia.
Raodul Husson, especialista en fonació, al voltant de 1960 va dir: “he vingut a ensenyar sobre el funcionament de les cordes vocals, per he hagut de parlar del cos sencer que canta i parla”, confirmant que la fonació és un acte global.
Les cordes vocals només s’encarreguen de vibrar a la velocitat de cada nota, a la resta depèn del cos, del cap fins als peus.
Podem dividir el cos en:
- Punts de ressonància.
- Punts d’activació muscular.
- Punts d’amplificació de l’expressió.
- Punts de suport i força.
- Punts de descans permanent.
Alguns d’aquests punts afavoreixen l’expressió emocional i altres l’equilibri estàtic i dinàmic.
A mesura que descobrim de forma espontània com actuen aquestes forces a favor de la veu, incrementem la capacitat vocal tant en el rang com en la força i l’estabilitat, afavorint de forma natural la reconnexió amb la nostra veu, que ens fa únics.
Marie Louise Aucher deia: “Amb els peus a terra i el cap al cel. Entre els dos, l’ésser humà: un instrument vibrant transformador d’Energia.”
Mentre cantem, som capaços de moure l’energia que parteix de la qualitat i la circulació energètica a través de la nostra Kundalini, el Canal TaiQi o canal de la veu.
Cantant de forma conscient, fem vibrar el nostre cos de la part més densa: óssos o arrels a la més lleugera i les partícules més petites. Aquest fenomen fa que aquestes vibracions acabin omplint d’harmònics el nostre camp subtil, també anomenada embolcall vibratori, que Marie Louise Aucher la defineix com el cor del cantant.
Quan cantem, la nostra energia vital puja i ocupa més espai, si prenem el temps d’escoltar el silenci, podem percebre que els sons continuen latents dins nostre. Podem dir, doncs, que la música continua sonant i que les cèl·lules es continuen nodrint dels harmònics, que continuen fent-nos vibrar, encara que no els puguem percebre per l’oïda. La nostra pell és capaç d’escoltar aquests sons i nodrir-se d’ells. Podem donar les gràcies a la nostra escolta natural per les cèl·lules cutànies receptores, en realitat la nostra gran orella.
Com Creus que apareix la sensació de pèls de punxa en escoltar o recordar algunes cançons?
El creixement personal, podem, doncs, vincular-lo amb l’autoconsciència en l’autoaprenentatge i quina millor manera que amb la teva veu?
Com deia la iaia: “Quan tot el cos canta, els mals espanta.”
Cristina Franch Jareño 2025
